<<En l’amor no només cal atacar la plaça, cal conquistar-la>>
En aquest apartat s’inclouen alguns personatges importants i influents del món llatí en lletres i ciències, per ordre cronològic, excloent a militars i governants, dels quals es tracta amb major freqüència en altres apartats.
ABANS DE CRIST
Titus Maccius PLAUTE, 251 aC-184 aC
Poeta còmic, que va destacar pel seu enginy i humorisme. En les seves obres els finals acaben sempre de forma satisfactòria. Nascut a Sarsina (Úmbria), va morir a Roma.
Quint ENNI, 240 aC-170 aC
Poeta. Va ser protegit per Cató “el Censor”.
Marc Porci CATÓ (el vell), 234 aC-149 aC
També conegut com “el Censor”. Polític, escriptor i militar, que va defensar les tradicions, va combatre als cartaginesos a Metaure i es va enfrontar políticament a Escipió l’Africà. Autor de De agri cultura, que descriu un ritu de purificació de la terra mitjançant l’ofrena de sacrificis a Mart.
POLIBI, 206 aC-122 aC
Historiador i general grec abans de servir Roma. Autor de la Història General, composta per quaranta llibres, dels quals complets només ens han arribat els cinc primers. Considerat un dels grans historiadors romans.
Publi TERENCI, 194 aC-159 aC
Poeta còmic. Autor de moltes comèdies, les sis que ens han arribat són: Àndria, El botxí de si mateix, Formió, Hecira, L’eunuc, i Adelfi. Va néixer a Cartago i de nen va ser segrestat per pirates. Comprat com a esclau a Roma pel senador Terenci Lucà, va rebre d’ell la llibertat i instrucció.
POSIDONI, 135 aC-51 aC
Considerat com el més gran polímata del seu temps. Aquest sirià de família grega, va abastar camps tan diversos com la història, política, geografia, astronomia i filosofia. La seva obra es conserva de forma fragmentada i a través d’altres autors.
Marc Terenci VARRÓ, 116 aC-27 aC
Polígraf, company de Ciceró va ser considerat l’home més savi de la seva època, arribant a ser també llegat de Pompeu a Hispània.
Marc Tul·li CICERÓ, 107 aC-43 aC
Orador, filòsof i polític, autor de les Epístoles, les Catilinàries i les Filípiques. El més eloqüent dels oradors, va ser nomenat cònsol i va desbaratar la conspiració de Catilina, el que li va valer la denominació de “Pare de la Pàtria”. Va morir assassinat als 64 anys.
Titus LUCRECI Car, 96 aC-53 aC
Poeta, autor del clàssic poema De rerum natura.
Marc Porci CATÓ (el jove), 95 aC-46 aC
Besnét de Cató el vell. Cèlebre polític alineat amb els optimates, la facció conservadora del Senat, que es va oposar amb determinació a Juli Cèsar i al triumvirat.
Gai SAL·LUSTI Crisp, 86 aC-34 aC
Historiador, creador de la història filosòfica.
Marc VITRUVI Pol·lió, 80-70 aC-15 aC
Arquitecte cèlebre, autor dels 10 llibres que componen De Architectura. A la seva joventut va ser l’arquitecte de Juli Cèsar.
Publi VIRGILI Maró, 70 aC-19 aC
Poeta, considerat com el príncep dels poetes llatins, autor de: Les Geòrgiques (dedicades als seus benefactors: l’emperador August i Mecenes), L’Eneida (que no va poder acabar), Les Èglogues, i Les Bucòliques. Pel seu talent es va guanyar les amistats d’August i de Mecenes.
Quint HORACI Flac, 65 aC-8 aC
Poeta, per al qual la felicitat es basava en l’ús moderat dels béns de la vida. Autor de moltes obres, les més importants: Odes, Epodes, Epístoles, Sàtires i Art Poètica.
ESTRABÓ, 64/63 aC-19/24 dC
Geògraf i historiador d’origen grec. Autor de la coneguda Geografia.
MARC ANNEU Sèneca “el retòric”, 61 aC-39 dC
Escriptor, del qual només ens han arribat dues obres incompletes. Pare de Sèneca, va néixer a Còrdova i va morir a Roma.
Titus LIVI, 59 aC-17 dC
Historiador romà que va escriure una història de Roma des dels inicis fins a l’any 9 aC. Dels seus 142 llibres tan sols han arribat 35 fins avui. Malgrat la seva amistat amb l’emperador August, mostrava fervor per la República. Autor de la primera ucronia coneguda, on imagina el destí d’un món en què Alexandre el Gran hagués decidit collir conquestes cap a Occident en lloc d’Orient.
Publi OVIDI Nasó, 43 aC-17 dC
Poeta, autor de: Les Metamorfosis, L’Art d’Estimar, Els Festivals, i Les Heroides. Va morir al desterrament al Pont Euxí (mar Negra).
Marc Gavi APICI, 25 aC-37 dC
Gastrònom autor del llibre de receptes De re coquinaria libri decem (els 10 llibres de cuina), que va constituir un manual d’obligada referència durant diversos segles i està considerat el primer en el seu gènere de la història.
Luci Anneu SÈNECA, 4 aC-65 dC
Escriptor hispanollatí (nascut a Còrdova), autor de: De Ira, De beneficiis, De Providentia, De Tranquillitate Animi, De Clementia, De Brevitate vitae, De Vita Beata. També és autor de tragèdies gregues en vers.
DESPRÉS DE CRIST
Luci Juni Moderat COLUMEL·LA, 4 dC-70 dC
Agrònom hispà, considerat com el més insigne al seu camp. Autor de De re rustica i De arboribus. Va néixer a Cadis.
Gai PLINI, Segon “el vell” 23 dC-79 dC
Naturalista considerat un dels savis més laboriosos de la història. L’única obra que ens ha arribat del seu extens treball és Historia naturalis, un recull de més de dos mil obres. Va ser nomenat qüestor i procurador de l’Erari a la Bètica per l’emperador Vespasià l’any 73. Va morir asfixiat pels vapors sulfurosos del volcà Vesuvi al 79.
Titus Gai SILI ITÀLIC, 25/26 dC-101 dC
Polític i poeta. Autor de Punica, poema èpic sobre la segona guerra púnica.
Gai PETRONI, 27 dC-66 dC
Escriptor i poeta satíric, autor del Satyricon, una novel·la de costums. Va exercir un paper important a la cort de Neró, sent declarat “àrbitre de l’elegància”.
Aule PERSI Flac, 34 dC-62 dC
Poeta d’origen etrusc i de l’ordre eqüestre, que a les seves 6 sàtires critica els vicis de l’època de Neró des d’una perspectiva estoica.
Marc Anneu LUCÀ, 39 dC-65 dC
Poeta, autor de Farsalia (poema que descriu la victòria de Cèsar sobre Pompeu). Nascut a Còrdova, era nebot de Sèneca.
Marc Valeri MARCIAL, 40 dC-104 dC
Poeta, autor dels Epigrames, nascut a Bílbilis, prop de l’actual Calataiud (Saragossa).
Marc Fabi QUINTILIÀ, 42 dC-118 dC
Retòric hispà, autor d’Institutiones Oratoriae sobre l’eloqüència. Nascut a Calahorra, va ser advocat i professor d’oratòria a la província Tarraconense, i va morir a Roma.
PLUTARC, 45/50 dC-125 dC
Assagista i biògraf d’origen grec, autor de Vides Paral·leles (46 obres biogràfiques en què compara un grec i un romà).
Publi Corneli TÀCIT, 55 dC-120 dC
Polític, orador i un dels tres grans historiadors de Roma. Autor de les Historiæ i dels Annales. En altres obres menors tracta de temes tan variats com els pobles germànics, el gran general Agrícola, o els oradors.
APOL·LODOR de Damasc, 60 dC-133 dC
D’origen sirià, és l’arquitecte més famós de l’Antiguitat. De clara influència hel·lènica, va ser l’arquitecte de Trajà, i va construir per l’emperador el seu fòrum, el seu mercat, les seves termes, la seva famosa columna commemorativa de la conquesta de la Dàcia, la basílica Úlpia i sobretot un magnífic pont sobre el Danubi. També se li atribueix l’obra mestra del panteó d’Agripa.
Gai PLINI Cecili Segon “el jove” 61/62 dC-114 dC
Orador i home d’Estat, nebot de Plini “el vell”. L’obra més important que s’ha conservat fins als nostres dies és Cartes, on se’ns mostra la vida romana amb mestria.
Luci Anneu FLOR, segle II dC
Poeta i historiador hispà.
Gai SUETONI Tranquil, 70 dC-141 dC
Historiador, al costat de Tàcit considerat un dels més grans del seu temps. Autor de tractats de tota mena, que en la seva major part s’han perdut. Les obres més famoses que ens han arribat són: Roma (sobre la vida dels romans), Prata (una història natural), De Viris Illustribus (biografies de grans literats), i les cèlebres Vides dels dotze cèsars (compilades en vuit llibres, conservats gairebé complets). Amic i protegit de Plini “el jove”, va ser també tribú militar i director d’arxius.
APIÀ, 95 dC-165 dC
Historiador d’origen grec. Va escriure en grec la Història Romana, des de la seva fundació fins a la mort de Trajà. De l’obra només es conserven 10 llibres complets dels 24 que la componen. Natural d’Alexandria, va ocupar un alt càrrec com a funcionari a Egipte.
Luci APULEU, 114 dC-184 dC
Escriptor grecollatí, autor de la novel·la: L’Ase d’Or.
Claudi GALÈ, 131 dC-210 dC
Metge, el més cèlebre de l’Antiguitat després del grec Hipòcrates, autor de les Facultats Naturals, base racional de l’art de guarir.
CASSI DIÓ, 155 dC-235 dC
Historiador, polític i militar. Va escriure en grec la Història romana, que abastava 1.000 anys, des de la fundació de Roma fins a l’any 229 dC.
HERODIÀ, 178 dC-252 dC
Funcionari de l’Imperi que va escriure en vuit llibres la Història de l’Imperi romà després de Marc Aureli, que abastava el període comprès entre els anys 180 i 238. Revaloritzat i exalçat en el present arribant a l’alçada de Cassi Dió. Hi ha indicis que apunten que era un llibert d’origen grec o oriental.
EUSEBI de Cesarea, 260 dC-341 dC
Escriptor i bisbe de Cesarea, autor de la famosa Història eclesiàstica.
Sant AMBRÒS, 340 dC-397 dC
Autor d’escrits religiosos. Pare de l’Església i arquebisbe de Milà, que va convertir a la fe catòlica a Sant Agustí.
Sant AGUSTÍ, 354 dC-430 dC
Escriptor religiós, autor de: Confessions, La Ciutat de Déu, i Tractat de la Gràcia. Considerat com el més il·lustre dels pares de l’Església, va néixer a Tagasta (Numídia), sent al principi fidel al herètic maniqueisme va ser convertit per Sant Ambròs a la religió catòlica. Va arribar a ser bisbe d’Hipona, lloc en què va morir.
Flavi VEGECI Renat, segles IV-V dC
Un dels últims grans erudits de l’Imperi, que al servei de l’emperador Teodosi, i sota el seu encàrrec, va escriure el Epitoma rei militaris, un compendi de tècnica militar únic en l’Antiguitat, on es recull tota la tradició militar romana, i s’exalcen els vells costums castrenses.
Claudi CLAUDIÀ, 370 dC-405 dC
Poeta de la cort de l’emperador Honori. Va destacar pels seus poemes glorificadors d’Estilicó i Honori: panegírics, epitalamis, odes a victòries militars, etc.
Autor: Eduard Ortiz Pardina